ARAMULTIMEDIA
 Ambient inicia els treballs de restauració de les zones incendiades mentre es retira la UME
rss icon google icon del.icio.us icon digg icon facebook icon technorati icon linkedin icon

AM | Actualitzat: 10/09/2010 |  0 comentaris

Un brigadista treballa este divendres en Alfafara. /GVA

El vicepresident i conseller de Medi Ambient, Juan Cotino, ha explicat que el seu departament ja ha iniciat, aquest divendres, els primers treballs per a restaurar ambiental i paisatgísticament la zona afectada pels incendis forestals a la Vall d'Albaida i el Comtat. Així, tres brigades de la Conselleria han estat treballant en els termes municipals de Bocairent i Alfafara "concretament als voltants de les ermites del Sant Crist i de la Verge de la Llum i Sant Antoni Abad, a Alfafara ja que són dos llocs amb una gran tradició cultural i recreativa entre els veïns de la comarca", ha destacat Cotino. Així mateix, durant la jornada d'aquest divendres es van retirar de la zona els 486 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que estaven treballant en l'extinció.

 

Al llarg d'aquest matí de divendres, els tècnics de la Conselleria s'han centrat en l'eliminació de les restes cremades d'arbres i branques amb l'objectiu, a més de la recuperació dels terrenys, de salvaguardar la seguretat dels ciutadans que puguen acostar-se fins a alguna d'elles. "Per descomptat -ha explicat Cotino- s'han respectat els exemplars que s'han salvat del foc".

Igualment, s'han realitzat podes en els exemplars que s'han vist afectats parcialment pels incendis com els xiprers que es troben al voltant de les ermites i en els quals s'ha dut a terme el tall de les branques més baixes. En altres casos, la poda s'ha realitzat en altura, per al que s'han utilitzat perxes manuals, sense motor, per a no danyar aquells arbres que ja es troben afeblits per l'incendi.

Així mateix, s'ha procedit a la retirada d'aquells exemplars que interrompien el pas de la sendera de petit recorregut que transcorre proper a l'ermita del Sant Crist i que impedien el trànsit als excursionistes que ja visitaven la zona.

"És a dir, es tracta d'una sèrie d'actuacions, que ja podem realitzar, segons els criteris tècnics, per a recuperar aquestes importants àrees de la nostra Comunitat amb la major rapidesa possible, i que es veuran complementades amb totes les mesures que ha aprovat, aquest divendres mateix, el ple del Consell amb caràcter d'urgència".

Mesures urgents
Entre aquestes mesures destaquen la poda i el tractament dels arbres que puguen recuperar-se; el tall dels arbres secs i la seua utilització per a la construcció de barreres antierosió, la qual cosa evitarà que les pluges torrencials característiques de la tardor de la conca mediterrània puguen arrossegar les llavors que queden en la zona; la trituració del brancatge per a transformar-lo en matèria orgànica que permetrà enriquir els sòls; i el tractament de sanitat forestal per a evitar la proliferació de plagues.

D'altra banda, s'adequaran pistes forestals per a facilitar accessos als mitjans de transport que puguen col·laborar en les labors d'extinció de possibles incendis i que al mateix temps puguen servir de tallafocs; es reconstruiran murs i bancals; es construiran menjadors i abeuradors per a la fauna silvestre; i es realitzaran sembres dirigides a alimentació de la fauna silvestre.

A més, el vicepresident ha assenyalat que es duran a terme actuacions que eviten la proliferació de caus dels conills silvestres en els terrenys de cultiu limítrofs a les zones afectades per l'incendi.

Xarxa Especial de Nuclis d'arbres
Així mateix, Cotino ha anunciat la posta en marxa d'un Pla de Reforestació que es durà a terme a partir de febrer de 2011. La Generalitat facilitarà als propietaris i ajuntaments que vulguen reforestar les seues propietats, les plantes de pins i carrasca disponibles en els seus vivers, donant al mateix temps les orientacions necessàries per a aquesta repoblació.

Finalment, el vicepresident ha destacat la creació de la Xarxa Especial de Nuclis d'arbres, Xarxa Renaix, mitjançant la qual s'engegaran una sèrie d'actuacions per a assegurar la supervivència d'arbres pares que produiran llavors per a una futura regeneració natural.

Pel que fa a la situació dels incendis de la Vall d'Albaida i del Comtat, cal assenyalar que es mantenen estabilitzats però encara no han sigut donats per controlats, mentre que els altres incendis que han assolat la Comunitat Valenciana en els últims dies estan controlats però encara no extingits. Fonts del Centre de Coordinació d'Emergència (CCE) han informat que la situació "es manté" com en les últimes hores i que diverses dotacions de brigades continuen amb les tasques de refresc per a arribar el perímetre i poder donar per controlat aquest incendi que afecta a Ontinyent, Agullent i Bocairent.

També han confirmat que en la jornada d'aquest divendres no han eixit els mitjans aeris que cada dia s'incorporaven a l'alba per a ajudar en les labors d'extinció i de refresc del terreny.

 

Home, crec que reforestar en breu les zones cremades no seria la millor opció, més que res perquè ara el terreny està sec, hi hauria que esperar-se als mesos de l'hivern que en principi n'hi haurà més humitat i farà menys calor que ara, amb la qual cosa tenim més probabilitat que els arbres que plantem s'establisquen correctament al terreny. A més, els arbrets que pugam plantar ara no evitaran l'erosió a curt plaç, interessa més que ixca una capa de brossa o matorral baix que protegixca el sòl. Les opcions que comentaveu, com la creació de barreres antierosió son una bona elecció, i també em pareix interessant el que comentava vaqueret de les llavors de brossa amb fang semisòlid, per forçar la germinació de les herbes i que actuen retinguent la terra.

A  l'hora de reforestar hi hauria que pensar en carrasques, com ha dit H2O, ja que era l'espècie vegetal que formava autèntics boscs per estes zones, abans de que en l'època de la revolució industrial foren arrancades inclús les arrels per produir carbó. Aquesta espècie (Quercus ilex subsp. rotundifolia) compta amb l'avantatge, que supose que tots sabreu, que quan es crema, torna a moure per la soca, amb la qual cosa, si tinguérem tota la serra poblada de carrasques, no ens tindríem que preocupar per reforestar-la si es cremara, ja que es regeneraria de forma natural. El problema es que les carrasques necessiten sòls més profunds i desenvolupats que els pins, els quals son capaços de créixer inclús en sòls molt prims i rocosos.

Aleshores si l'ajuntament d'Ontinyent realitzara campanyes de reforestacio en un periode de temps redüit sería positiu? Perque en cas de ser-ho crec que hi hauría molta gent que ho faría...

por la epoca del año veo imposible empezar a realizar barreraqs antierosion en toda la zona quemada pero con suerte y la humedad de la noche algunas hiervas empezaran a brotar tambien pensemos que los propios árboles quemados  hacen de barrera natutal contra la erosión por eso esta prohibido retirarlos en años, otro punto importante son las posibles islas verdes que puedan quedar entre la devastación del incendio que aprovecharan para expandir sus semillas.
  En contra y muy importante es que las zonas que ya fueron devastadas en el 94 por tanto sin mucho pino adulto apenas tendran semillas para rebrotrar al contrario de las zonas con pinos adultos que rapidamente el suelo quemado se convertira en una alfombra de pequeños pinos, en las otras zona es imprescindible la ayuda con reforestacion tanto de arbusto como pinos y por último y mas adelante otras especies autoctonas adaptadas a nuestro clima como carrascas.....

hola a tots desde biar, hui ja ha refrescat  minimes a biar:

a la meua estacio: 12º
a l´institut de biar  11.8º
a l´estacio situada al paratge de el figueral: 11.3º

espere que prompte contem a una estacio meteoclimatic a biar ara que ja tinc una bona ubicacio  per a l´estacio sols falta tramitaro i muntar-ho tot......que ganes tinc.....de moment vaig tirant amb l´estacio que manu hem va deixar perque la meua ja ha dit adeu¡¡¡¡¡

bo una salutacio desde biar....i que començe a plore jaaa  collons¡¡¡¡¡


bo

Lamentablement, com no ho facen abans del dia 20 o per ahí, puguera ser que arrivaren tard.

El problema amb els tallafocs és que on es poden fer fàcilment, no solen valdre per a res, y on farien paper és dificil fer-los.

Precisament per això vaig dir al seu moment que és molt important la reacció de la gent als primers moments d'un incendi, per poder desbrossar ràpidament una crestallera, obrir un tallafocs on mes convenient siga en el moment,fer-se forts allí i que no passe de cap manera el foc. Això, amb molta gent armada d'aixades, pales, destrals i motoserres, es fa molt mes ràpid del que puga pareixer. Tots els incendis que han hagut a la serra de Castalla s'han controlat d'eixa manera. Si ens haguerem esperat a l'actuació dels profesionals, temps ha que haguera volat tot per ací, perque els pitjors incendos sempre s'han declarat al fer-se de nit. La veritat és que lamentablement tinc experiència en el tema

Respecte al tema del sujectament de la terra, lo que no entenc és com no te la generalitat un a espècie de banc de llavor de herbes de creiximent ràpid, de manera que després d'un incendi agafe una avioneta o un helicopter i repartisca per lo cremat.
Inclús hi han tècniques que consistixen en barrejar la llavor amb fanc per mitjans mecànics, de manera que cada llavoreta queda rodejada d'una capa de fanc semisòlid que pot ser repartida amb un gran porcentatge de èxit. No entenc com en europa es gasta esta tècnica per sujectar la terra moguda al fer autovies, per eixemple, i ací no se'ns ocurrix.

Doncs les barreres antierosió (que si bé és cert que Francisco Campos ha dit que posaràn en marxa, ja veureu com tarden mesos i ho fan quan siguen ja innecesàries i li tiraràn la culpa al govern central, como no), consisteixen en col.locar murs de consistència natural arreu de les muntanyes per evitar que les plutges s'emporten tota la terra i deixen la pedra al descobert. Les barreres s'han de fer amb elements naturals tal com troncs cremats, pedres... i s'ha de fer un estudi d'on cal posar-les i on no. D'aci ve la inteligència dels nostes avanpassats, que gràcies als seus abancalaments pel cultiu en moltes serres, han evitat aquesta erosió. En cas contrari, si no s'actua, com en el 1994, la situació és irreversible i, sobre la pedra viva i amb temperatures com les nostres, podríen passar centenars d'anys per tornar a veure de nou terra i alguna planta, o siga, ja mai més. I senyors, no sé per qué, però això serà el que passarà.

Ja tenim la foto que ningú volia... En roig s'aprecia la superfície cremada pels incendis dels últims 4 díes a la Vall d'Albaida i el de Simat - Barxeta. En total estem parlant de més de 7.000 (4.500 + 2.500) hectàrees reduïdes a cendra. Font: MODIS http://rapidfire.sci.gsfc.nasa.gov/

El meu mestre d'incendis ha eixit en canal nuev, o ou en blavencià:

http://www.rtvv.es/video/video_informa.asp?id=09092010_249estudi.flv

Però es queixa perquè han tallat el que no els interessava:

"Hoy me han sacado en Canal 9, pero han dejado lo que interesa que salga y han cortado donde decía que "cuidado" que se debería evaluar la zona antes de hacer nada y que es posible que una actuación -reforestación- podría hacer más daño que el propio incendio.

Meter maquinaria ahora para sacar madera y plantar será devastador para el suelo, e inneces...ario en muchas zonas donde la vegetación se podrá recuperar por si sola..."